La història del Nancy

Hauria d'haver estat el primer post del bloc, però vam començar un pel desendreçats. Toca doncs parlar del Nancy, que al final es el que fa possible per ara que siguem navegants i que somiem en un dia no tant llunyà navegar envoltats només d'aigua fins a descobrir algun país llunyà. Intentaré explicar-vos com és el Nancy i el seu origen fins allà on el coneixem.

El Nancy, que així ens referim a ell perquè es més fàcil, es diu ara oficialment Nancy Uno. Això, es deu en part al seu origen. El Nancy fina allà l'any 2003 aproximadament era propietat d'un senyor alemany que el tenia amarrat a Empuriabrava. Poc sabem d'aquest senyor alemany ni de si era al propietari original, així que no sabem si el nom de Nancy li va posar ell o algun propietari anterior en honor d'alguna persona estimada. 

No hem investigat mes sobre la història prèvia així que ens plantem a l'any 2003, quan el Sr. alemany els hi ven el Nancy al meu tiet i a dos amics seus. Com que havien de registrar el veler, en aquell moment abanderat a Alemanya a Espanya, creiem que quan es va voler fer el registre, ja devia haver-hi alguna altra embarcació registrada a Espanya amb el nom de Nancy, així que li va quedar el nom de Nancy Uno, que es el que porta fins ara.

I com vam acabar nosaltres sent propietaris del vaixell del meu tiet? Doncs per desgràcia principalment perquè el meu tiet va poder-lo gaudir bastant poc i ens va deixar aquell any 2003. Ni tant sols vaig arribar a navegar amb ell un sol dia amb el Nancy. El cas es que sense el tiet, els seus dos amics van seguir navegant, desconec si molt o poc els següents anys i li vam perdre la poca pista que n'haviem tingut. En tot cas, allà cap a mitjans de 2015, en conversa amb un d'ells em va dir que el Nancy portava diversos anys que per circumstàncies dels seus propietaris estava més aviat mort d'avorriment al port de Premià i que només els generava despeses i ja no el gaudien. 

Jo m'havia tret el títol de Patró d'Embarcacions d'Esbarjo (el que es coneix com a PER) al 2013 i amb la Rosana sempre dèiem de sortir a navegar, de llogar un veler un cap de setmana, d'aprendre junts sobre nàutica, etc. Però la realitat es que més enllà d'una sortida amb un veler llogat amb amics a Sant Feliu de Guíxols i una altra amb uns companys de feina de la Rosana, ben poc havíem navegat des de que m'havia tret el PER.

Així que a mitjans de 2015 i en mig d'una declaració de la renda, va sorgir en la conversa l'opció de fer-nos amb el Nancy per relativament poc diners. En aquell moment no us penseu que estàvem pas sobrats de calés, teniem una mica de calaix pero no massa, però si que estàvem molt necessitats de tenir un projecte que ens desviés l'atenció d'altres coses que en aquell moment ens tenien un pel tristots. Així que amb més ganes que seny i després de cuatre converses amb els propietaris ens vam decidir a quedar-nos amb el Nancy. Hi ha situacions que se't presenten i les has d'agafar al vol, aquest n'era una. 

Evidentment no teniem ni idea d'on es ficàvem i els inicis van ser complicats, però avui, uns cinc anys i 535 milles nàutiques navegades després no ens en penedim gens. Gràcies al Nancy hem descobert un món que desconeixíem, hem passat grans estones junts, i ens permetem somniar en grans aventures que vinguin o no vinguin ens mantenen el cap ocupat. En un altre post us explico quin tipus de vaixell es el Nancy.

Comentaris